Conta la llegenda que l’aixeta d’acer
es va moure, es va sacsejar i va escopir.
Va escopir quantitat de perles valuoses que
van sortir, impacients, per l’estret orifici.
Es van aplegar en un turó inútil per l’home.
Conta la llegenda que abans, molt abans,
L’aixeta d’acer no es movia. No. Ni tossia
Ni escopia. Abans, era forta, dura, daurada.
Pel seu estret orifici, deixava passar un raig
d’aigua clara i sana que l’home bebia.
Conta la llegenda que abans, molt abans, no
Existia l’aixeta, ni d’acer, ni d’or ni de plata.
No. Abans, el líquid anomenat aigua baixava
Dels cels i dels salts. Els mars feien rius,
Els rius, uns canals i uns corrents. Era abans.
( Text de Marie-Noëlle Marange )